'Herència digital' és un bon conte. De seguida ens hem posat d’acord, els membres del jurat. I és un bon conte per moltes raons. Perquè aconsegueix interessar-nos des del començament tractant temes de sempre (la memòria, l’amor, la mort, el desengany, la sensació de les persones grans de viure en un temps que ja no és el seu) però en un context actual (com el nostre rastre, la nostra memòria, la nostra vida perdura en el món digital?).

Perquè ens fa creïble la relació entre el nét i l’avi (o el uelo, com li diu el narrador) amb uns diàlegs gens encarcarats vius i creïbles (les referències a la informàtica del nét; el vocabulari ric de llaurador de l’avi, estrany per als que vivim lluny de la terra però ben viu, gens forçat ni ornamental en el context en què l’autor l’utilitza; les frases fetes que l’avi ha llegat al nét i que perduraran en ell) . Perquè ens mostra els sentiments de l’avi i el nét (l’afecte profund que els uneix) fugint de la cursileria.  Perquè els personatges són persones i no membres d’un col·lectiu o d’un bàndol i, per tant, no ens alliçona ni s’alinea amb la correcció política ni amb cap línia ideològica, alhora que fuig del lloc comú per acostar-se a la complexitat de les reaccions humanes (n’és una mostra com tracta l’actuació de l’avi durant la guerra civil i la reacció del nét, allunyades del maniqueisme).

Per tot això, Herència digital és un bon conte. Espero que, a part del tast que avui podeu sentir amb la veu de la Neus, aviat l’Aliança us proporcioni (a tots vosaltres i als que avui no han pogut venir) la possibilitat de llegir-lo. No voldria acabar la meva intervenció sense felicitar l’autor, en Xavier Vidal, per aquest conte.

Valoració del Premi Lletraferit 2014 sobre 'Herència digital'