Xavier Vidal
Bio
La biografia d'un home és un calaix que de vegades fa vergonya obrir. No perquè no t'agrade el que hi trobaràs, sinó perquè fa tant de temps que ho vas fer que ja ni te'n recordaves. He fet de cambrer, llaurador, pintor, botiguer, obrer, entrevistador per les cases, bibliotecari i, finalment, periodista i escriptor, tot i que escriptor és una paraula molt grossa per aplicar-se-la un mateix, això, potser, ho ha de dir els altres.
He fet molta ràdio (La bisagra, Cambia la Cara, La Ventana, Versió Original, Versió Rac 1, El Matí de Catalunya Ràdio) i molta tele (Moros i Cristianos, Crónicas Marcianas, Channel 4, Los mejores años, Banda Ampla, Còmics, Còmics Show, Torres en la Cocina...). I faig classes de conte curt a l'Escola d'Escriptura Creativa 'Escriptorium', que vam fundar amb el gran amic i novel·lista Jordi Solé.
Tot i això, el més important no és el que ha passat, sinó el que encara ha de passar, crec.
Valoracions
Acta del Premi Lletraferit
Acta del IX Premi Helena Jubany
'Herència digital' és un bon conte. De seguida ens hem posat d’acord, els membres del jurat. I és un bon conte per moltes raons. Perquè aconsegueix interessar-nos des del començament tractant temes de sempre (la memòria, l’amor, la mort, el desengany, la sensació de les persones grans de viure en un temps que ja no és el seu) però en un context actual (com el nostre rastre, la nostra memòria, la nostra vida perdura en el món digital?).
Acta del Premi Guida Alzina
Acorden per unanimitat atorgar el IX Premi Helena Jubany a l’obra titulada L’escriptor i l’escombriaire per les raons següents: per la precisió en la definició dels espais urbans actuals i els escenaris en què transcorre l’acció del relat, centrada a Nova York, on l’autor ens transporta amb imatges que prenen vida i moviment; per la genuïnitat, precisió i variació que demostra l’autor en l’ús del llenguatge; perquè el text flueix de tal manera que enganxa i fa inevitable que el lector o l’oient es concetri en la història narrada fins al final; per la traça a l’hora de canviar en poques línies els estats d’ànim successius dels personatges; per la ironia fins a un punt de sarcasme que plana al llarg del relat; pel pas de la crítica tòpica del llibre amb què s’obre el relat a una altra d’humana que en fa el personatge, una velleta, que el tanca; per la transformació sorprenent i inesperada de l’autor en personatge; pels molts referents literaris que l’obra conté; per la reivindicació de la lectura en si mateixa.
El jurat del premi Guida Alzina (Alella) 2018, sobre el conte guanyador "El dia que va morir Christopher Lee": "El jurat format per Max Besora, Núria Dòria i Valerià Gaillard va considerar que el llenguatge i la trama fan d’aquesta obra “un conte perfecte” que destaca per sobre dels 60 relats presentats al certamen."
Contacte
Assumptes literaris, Berta Bruna:
620205016 | xaviervidal@gmail.com |xavier@xaviervidal.cat
En xarxes: